Cansats i ben atipats!

Avui hem matinat, ens hem despertat a les 7, però com que plovia ens hi hem tornat a tombar, mitja horeta més només.
Esmorzar típic de pa còsmic amb formatge i moltes més porqueries, un té i llestos.
Hem aprofitat per inflar rodes ja que hem trobat pocs llocs on hi hagi compressor.

Anar tirant i fent kilòmetres hem anat remuntant el curs del riu i els seus afluents, boscos molt joves de pins i avets (ens pensem) i altres arbres de fulla caduca que no en sabem el nom (sort que portem la biòloga!). 

Paisatges siderals!

Avui ens toca fer uns 500 metres de desnivell positiu sortint des de 28 metres sobre nivell del mar. Total una bona pujadeta, ja que aquí tiren pel dret i fan poques curves.

De moment la pujadeta es suau, ovelles per aqui, ànecs i oques per allà, algun pagès amb el tractor, altres amb la JCB del xarli, i anar veient cotxes que passens i ens donen ànims, i fins i tot algun que es para expressament per preguntar-nos que estem fent, a on anem d'on som, etc. Molt bona gent i ben simpàtics.
Molts japonesos en retraten i tot, els hi devem fer gràcia!

Travessem un petit estany i la carretera esfaltada s'acava. Ara es veu que ens queden uns 25km de carretera de grava, a veure com estarà...

Hehe! Ja sabem perquè ens animaven ja! Va parir quines rampetes i com pujen! Del 17% diu aquest cartell, sort que també ho deuràn ser de baixada!

Tot pujant sentim un crit! Ens girem i veiem que la Sònia té algún problema...
No sabem com però ha fet de contorsionista amb el desviador del canvi i el te del revés, sort que hi ha un enargumenu anomenat Rebelde el manetes i ho ha sol.lucionat, apali llestos i endavant que ja arribem al capdamunt, al coll de Öxi de 540m.

I com diuen després d'una pujada, una baixada, doncs avall i depresset que baixa amb menys de 9km els 500m que hem pujat, de ben segur que si ho fem del revés girem cua, quines costes que hem baixat, ara, el paisatge espectacular, cascades i un fiord sempre al nostre davant.

Es tant maco que ens parem a dinar i tot, son quarts de quatre i ja tenim la gana feta, una mica de pasta amb frankfurts extranys i llestos per rodar.

Tot baixant hem vist com tancaven un ramadet d'ovelles, i deseguida hem sigut altre cop a la carretera, però encara no està esfaltada.
Decidim finalment anar a petar a Djúpivogur, un poblet costaner, a veure que tal.

Semblava que no arribaria mai, i es que realment avui hem rodat força més tros que habitualment.
Tot de camí hem trovat uns vivers, de què no ho sabem.

I res tot fent-la petar hem arribat a destí, avui però hem fitxat al càmping i hem anat a gastar-nos els quartos i a menjar a un garitu del poble, que ens han fotut unes bones hamburgueses i frankfurts amb almenys un kg de trumfos per cap.
I per fí hem pogut tastar una cervesa de més de 2'5° pensàvem que no en tenien, i es que només en venen a bars i licoreries, gent ben extranya...

Ja es tard i ens n'anem a muntar la tenda que es veu que ha de fotre molt vent i ha de ploure.
Doncs a dormir que estem prou cansats!