Era una mica brut, sí, es veu que no el renten gaire... Això sí, n'hi havia una totxa considerable, i és que aquesta era una de les moltes llengües del glaciar més gran d'Europa, el Vatnajökull. Goiteu quin sujetu...
En havent fet el bastruç una estona, hem anat a agafar el bus. El viatge se'ns acaba i hem de ser selectius amb les zones (això i que més de mitja expedició està pioca...).
El conductor en qüestió era el víquing d'ahir! Un gran professional, sense cap mena de dubte. Ara, un cop arribats a Vík, hem fet canvi de xofert i aquest era ben boit, o això o anava molt tard. Em sembla que en altres ocasions ja hem parlat de la velocitat estratosfèrica dels cotxes en aquestes carreterotes, i això que no es pot córrer gaire... Doncs el soci del bus, avançava els cotxes de tres en tres!
En fi, Vík molt bonic, sobretot l'hotelit que van construir a l'era de les vaques grasses!
Una illa molt bonica a l'horitzó...
Excursió fins dalt a l'estil camí del Santuari i foto de l'equip;
Ruqueries diverses;
I sopar de rigor amb fotografia de dos ésserts semimoribunds;
I una de bonus de la Sònia i la cascada, va!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues alguna cosa, va!