Pel mòdic preu de 60€ per cap, ens han donat esmorzar i tot, si és que en són de bona gent aqueixos islandesos!
Un cop ben tipes, hem desembolicats els regalus i, evidentment, hi ha hagut alguna sorpresa (que no alegria). Tenim la tanca d'una roda ben blegada, així que no hi ha hagut debat i cap a la capital falta gent. Hem trobat una parella de catalans molt trempats que feien el procés invers al nostre i embolicaven les bacicletes. Ens han donat uns quants consells i encara més ànims (per què serà??).
Prioritat primera; comprar fato del bo! I no us ho creureu però Ca la Roseta té franquícia en aquesta illa! (S'ha de dir que ens aspecte estètic, la cosa dieja qui-sap-lo, això sí!). I si mai algú vol venir, no cal que us esgarrifeu amb els preus, és com a casa; preus de Vall de Lord!
El temps se'ns ha comportat! Això sí, el coi de xim xim no ha parat... Sort que com que comptàvem per això i per més no ens ha vingut massa d'aquí!
Per dinar hem optat per atacar el mal temps amb armes químiques; fesols i hamburgueses psicotròpiques! Amb combustible i cal·lefacció, no ens para ni cristu!
Hem trobat la ciutat dels víkings, dels elfus i de la lava... (...i d'un nom que ens neguem a escriure i d'una lletjor estrepitosa; en resum, la ciutat de la fantasmada). Foto del lletreru de rigor; (fantasmes!)
Hem vist les primeres feres savatges (i de les poques que deurem veure):
Finalment, hem trobat un càmping als afores de Reykjavík, amb guifi gratis i cuina compartida!
El petit xef:
Avui les aliniacions són Sónia i Rebel a la tenda ferma i el Quirzet castigat a la xica... (Parelles i aspirants, tranquils que farem bondat!).
Quin clàssic aquests esmorzars. Jo em vaig passar tres setmanes esmorzant sempre el mateix....
ResponEliminaI què dir dels súpers Bonus.... Aquell porquet que ens va péixer tants de dies! I és que va ser amor de porquets