Desfent camí per la 41

Avui ens hem llevat amb gebrada al càmping que ja vam estar el primer dia i ens va agradar tant. De fet avui era el seu últim dia de temporada, hem estat els seus últims campistes!

L'esmorzar ha estat ben bo i abundant, avui amb skyr i pinso inclòs (si, el pinso sense gluten q tan hem rigut, però que ens agrada tant).

Amb el menjador d'aquell càmping, tan calentet i tan còmode, ens ha costat arrencar i ens hem quedat una bona estona fent el ronso.

Quan per fi hem sortit, hem comprat pa al senyor Kronan el bárbaro, i ens hem anat direcció aeroport. Hem tornat a fer la carretera 41 que vam fer el primer dia. Molt diferent però, ja que aquest matí era ben assoleiat.

La nostra intenció era anar a visitar el far de Garđur per fer temps. Però... la cara i el cos d'una integrant de l'equip ha fet que aquest temps l'invertissim en dinar: un xai ben bo, adobat amb pebre, i moooolt de pa.

Com que la idea del far ha quedat descartada, hem decidit buscar un càmping a Keflavir. La tarda ens l'hem passat buscant i buscant un càmping que resulta que no existia.

Morts de fred, hem descobert coses interesants pel camí.
Un museu del rock n' roll:

O sofàs de gespa als carrers de Keflavir:

La desesperació ens ha fet que acabessim la nit a l'Alex Guesthouse. Almenys hem sopat calent, dormim tous i.... sense humitats!!!!

La sorpresa se l'enduran els que vinguin a netejar l'habitació, ja que cauran de cul de la pudor.

Demà tornarem a tenir aventura per dir les bicis a l'aeroport de nou!!!!

Salut!

Fent el guiri per Reykjavik

Avui dia 29, a falta de dos dies per acabar l'aventura, ens hem llevat d'hora!
Abans de les 8 ja estàvem desperts i parlant!
Avui dia de calma, per estirar les cames i passejar per Reykjavik.
Hem menjat quatre galetes i poca cosa més i hem dit que si de cas ja trobariem alguna cosa oberta.
Mentres ens anàvem acostant cap al centre, la imatge de la ciutat no era molt esperançadora ni gaire engrescadora, pisos lletjos, locals de comerços, vaja molt típic de les ciutats no?També molts cotxes d'aquests grans i exagerats que els hi agraden a ells. ( que hem vist que hi ha un llibre dedicat fins i tot als cotxes islandesos). No n'hem posat gaires fotos, però de cotxes i furgonetes tunejats n'hem vist un feix!

Hem començat per visitar un monument d'un vaixell que semblava ple de víkings, les fotos de rigor i endavant.

Següent objectiu, l'edifici multiusos Harpa, d'un disseny tot extrany però prou engrescador.

Una volta per dins a xafardejar i ale cap al centre a veure que s'hi cou.De moment ens hem trobat amb la casa del primer ministre aqui la teniu, prou maca també!

I res ja som als carrers típics amb botiguetes, comerç i fast-food, avui fem de guiris totals i anar mirant botiguetes de roba i records.

Només dir-vos que una jaqueta gore-tex de una marca local val uns 1200€, passem de conprar roba i anirem a buscar cosetes més assequibles.

De cop i volta ha aparegut aquest troç d'esglèsia, arquitectonicament inclassificable però ben curiosa...

Rresulta que avui fan missa i toquen l'orgue, doncs cap dins i a fer de bons feligresos, a dir el pare nostre amb islandès! Hehe!

Doncs de tant voltar ens ha entrat la gana i hem anat a un sub-way que jo no sabia ni que era. I es veu que hi fan entrapans barats i al teu gust, doncs a dinar!! La Sònia però ha preferit menjar del super de cala roseta local que hi ha menjar sense gluten!

Qui teniu una foto del típic aparcament islandès, a veure qui sap com surt el del mig va!

Ben farts hem voltat una miqueta més i després de comprar quatre detalls i cap al port a donar un volt on hem vist que planten cols al mitg del carrer mireu mireu!

I una miqueta més avall els tubs d'escapament de les calderes del Pere Buteru!

I votant pel port hem vist aquests vaixells dels guardacostes, que per vist que no tenen exèrcit els vaixells que es gasten són prou ben paridots!

I tot amb la calma a desmuntar les tendes i anar marxant tranquil.lament per una via ciclista fins al primer càmping que havíem estat.

El camí s'ha fet prou be, suau i vorejant el mar i diversos "poblets" o districtes enganxats a Reykjavik.
Arribats al càmping i havent fet el chek-inn hem anat a comprar per la resta de dies que ens queden.

Ara a sopar unes fiskiballs amb salsa picant i l'Àngel uns arencs del nord. Tot molt ben cuinat per la Sònia avui!!
Ara infusioneta i a fer nones, a veure que ens espera demà...
Bona nit!!!

Arribem de nou a la capi!!!!

Aquest matí el paisatge era excepcional, ens hem llevat sota la cascada de Skógafoss. Tot i què el càmping no era molt net...

La carretera d'avui era fàcil, planeta, bon temps i trajecte curtet.

Hem fet parada a la cascada de Seljalandfoss, molt xula. Es podia passar per darrere i tot. 

I per davant també...

Aquí hem fet una mica el mico i ens hem fet moltes fotos i hem dinat un frankfurt ben guarro i car.

Hem tornat a pedalar una estona més dins al poble que comença amb H (es diu Hvolsvöllur, però no podíem dir aquesta paraula cada vegada).

En aquest poble, el que comença per H, hem trobat a tres catalans que també feien la volta amb bicicleta. Tot i que ells eren més pros i fan més quilòmetres al dia que nosaltres. Es dirigien també cap  a Reykjavik, i per guanyar-los nosaltres hem agafat un bus cap allà. El conductor per variar no s"ha fet molt el simpàtic.

A la capital hem trobat un càmping molt còmode, sala calenta, cuina amb vitro, i molt d'espai... això si, una mica més car dels que hem freqüentat. I alguna que altra aurora de nou!!!

La sala del sopar;

Demà aprofitarem per fer una mica de guiri per la capi, a veure què ens espera!!!

Com a bonus, un xaiet extravaiat...

Sol, gel, bus i cascada final

Ens havíem de llevat de bon matí però, per variar, ningú ha sentit el despertador... Resultat; no hem vist la cascada. Com a premit de consolació hem anat a jugar amb el gel!

Era una mica brut, sí, es veu que no el renten gaire... Això sí, n'hi havia una totxa considerable, i és que aquesta era una de les moltes llengües del glaciar més gran d'Europa, el Vatnajökull. Goiteu quin sujetu...

En havent fet el bastruç una estona, hem anat a agafar el bus. El viatge se'ns acaba i hem de ser selectius amb les zones (això i que més de mitja expedició està pioca...). 

El conductor en qüestió era el víquing d'ahir! Un gran professional, sense cap mena de dubte. Ara, un cop arribats a Vík, hem fet canvi de xofert i aquest era ben boit, o això o anava molt tard. Em sembla que en altres ocasions ja hem parlat de la velocitat estratosfèrica dels cotxes en aquestes carreterotes, i això que no es pot córrer gaire... Doncs el soci del bus, avançava els cotxes de tres en tres!

En fi, Vík molt bonic, sobretot l'hotelit que van construir a l'era de les vaques grasses!

Una illa molt bonica a l'horitzó...

Al final hem arribat a Skógar, una cascada qui-sap-lo grossa, un càmping qui-sap-lo brut, una botiga qui-sap-lo cara i mooooolts japonesos (per variar una mica, vaia!). Anem al gra, tenda parada amb la cascada de fons (la podíem muntar a davant i fer una superfoto, però ja estem d'humitat fins als...). 

Excursió fins dalt a l'estil camí del Santuari i foto de l'equip;

Ruqueries diverses;

I sopar de rigor amb fotografia de dos ésserts semimoribunds;

I una de bonus de la Sònia i la cascada, va!

Dia de molta txitxa!

Com ja va sent tradició, ens hem llevat a les 9 quarts de 10, tot xino xano, ens hem anat a rentar, posr guapos ina esmorzar ben calentons dins el càmping.

Alguns estem ben constipats, altres ja no tant, però tot i això anem tirant.
Avui toca una jornada de bus i bicicleta, el bus ens acostarà fins a la llcuna glaçial de Jökulsarlón.
Hem fet temps anant a comprar alguna cosa que ens feia falta. 

Com que som molt previsors hem anat ben aviat a la parada de bus per poder posar les bicis i els paquets ben ràpid, sort que el xòfer d'avui era mes amable que el que vam trobar a Selfoss i no ens ha donat presses.

Amb una horeta justa hem arribat a destí, on hem baixat tres bicis del bus i un Francès l'ha agafat per anar un tros mes avall, deien que també feien l volta.

Doncs molt maco el lloc, ple de gent i zodiacs però molt pintoresc, ple de trossos de gel que es desprenien de la gelera de Jökulsarón, a més a més hi havia algunes foques jugant per allà.

També hem vist uns cotxes molt interessants...

Havent fet 1000 retratus hem decidit parar un tros més endavant, i vés per on hem trobt una altra llacuna amb menys gent i més bonica, però sense foques, fotos de rigor de la gelera de Fjallsjökull amb el pic mes alt de la illa de fons el Hvannadalshnúkur (sort del mapa que posa els noms). Aquí hi hem trobat una sirena...

En fi, gas cap a trobar el càmping de Skftafel. Elcamí molt entretingut entre geleres i esplandes immenses amb el mar de fons.

Avui hem anat tirant a base de brretes energètiques, i a 6km j ens roncava la panxa, mentre xerràvem ha passat el nostre sociu conductor del bus, ja el veurem demà altre cop que ens ha de dur a Vík o bé una mica més endavant.

Cap al capvespre la llum era molt bonica...

Un cop hem arribat al càmping, i ens han dont la benvinguda, hem anat a inspeccionr la zona i els serveis, justot però be, fins que tot d'una hem sentit, un hola mot català i hi havien 4 o 5 vailets catalans molt trempats que ens han dit que avui es veurien aurores boreals, i  fe de deu que tenien raó mireu quines fotos els hi hn fet ja que nosaltres amb els nostres mòvils no podem. Un espectacle brutal! A veure si en veiem més amb els dies que queden. 

I res que es presenta una nit molt freda esperem que passi ràpid i demà faci bon soet per visitar la cascada de Svartifoss.
Bona nit i tapeu-nos!

Passant pel tub fins a Höfn

Avui ens hem llevat al càmping, una mica auster, d'Stafafell. Com sempre, plovia, i hem fet una mica més de llit. Els xais autòctons ens han fet de despertador.

L'esmorzar ha estat relaxat, fent temps tot xerrant per si parava de ploure. També hem aprofitat per fer reparacions vàries amb cinta americana. Bé hem embolicat al rebelde perquè no linentrès aiga al peus.

El nostre objectiu d'avui ha estat Höfn, no el teníem molt lluny. El viatget ha anat bé, tranquil, amb algunes gotes de pluja pel mig, com sempre.

Hem teavessat algun riu...

També he gemegat una estona...

I muntanyes que no en faltin!

A veure si ens trobeu!

Com a novetat, hem passat pel "tubu" i hem hagut d'encendre les llums de posició.

Anàvem ben sols dins la foscor, amb els cants de festa major de l'àngel de fons.

A l'altra banda hem aubirat el gel!

Esperant a que el càmping ens obrís la porta, ens hem menjat uns frankfurts guarros per dinar. 

Després de fer un volt i passar per la oficina de turisme (lloc on feien un aidiovisual i alguna ha fet una mica de migdiada), ens n'hem anat a comprar al súper.

Per sopar, xai adobat, patates i el nostre estimat Skyr de postres.

La nit pinta amb pluja, com que estem una mica refredats, almenys soparem calents i a dormir d'hora!