Com sempre l'Albert s'ha llevat primer i la resta va al darrere.
Avui el llac Myvatán no era tan bonic perquè el dia ha sorgit fred, ventós i plujós.
Hem fet un esmorzar tímid en una cuina bastant justa dins d'una carpa molt freda. Aquest càmping no ens ha agradat, sort del paisatge.
Per sort hem passat el matí en unes piscines termals naturals. És a dir com la font de la puda, però per pijos: amb la olor a sofre, piscines separades, sauna, raigs d'aigua, xinesos per tot arreu... fins i tot un staff si volies et portava birres dins l'aigua.
I la sirena:
Ja que teniem una bona dutxa, ens em rentat a consciència amb acondicionador i crema hidratant, bé que ens ho mereixiem.
Després del bany ens hem endinsat al desert amb el vent a favor.
Feia molt vent, i hem dinat com hem pogut unes chili beans (també coneguts com fesols picants), que van molt bé per carregar de nitros la bicicleta.
I vinga a travessar desert i volcans!
Un cop dinats el vent ja ens ha fet la jugada i s'ens ha posat en contra. Hem preocupat als turistes que passaven ja que ens han vist amoinats per un problema que hem tingut amb una cadea. Molt bona gent pel mon!
Com que som al desert emmig del no res, ens ha tocat plantar la tenda vés a saber on. I aquí estem, sopant quatre galetes, gràcies a què la Sònia s'ha ofert a sortir de la tenda amb un fred de collons per agafar-les. Sinó ni sopar ni res que fa molt de fred.
Esperem llevar-nos molt bé demà i amb moltes forces per seguir la nostra travessa del desert de lava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues alguna cosa, va!